Dieta i malalties cardiovasculars

Una dieta rica en fibra està associada a un menor risc de patir malalties cardiovasculars, així com també una menor incidència de la diabetis tipus 2, alguns càncers i malalties inflamatòries.

Es coneix com a malaltia cardiovascular a totes aquelles que abasten afeccions de cor i vasos sanguinis, incloent atacs cardíacs, cerebrovasculars, etc.

A més quantitat de fibra total més beneficis. Hi ha dos tipus de fibra, la insoluble, que es troba en grans sencers i en la pell d'algunes fruites i hortalisses, i la soluble que es troba en llegums, fruits secs, civada i ordi. La fruita i verdura també contenen altes concentracions de fibra. Moltes vegades s'eviten aquests aliments perquè també aporten carbohidrats.

Els aliments rics en fibra augmenten la sensació de sacietat (fan que la persona se senti "plena" i que el temps de buidatge gàstric sigui més gran, per la qual cosa retarda la sensació de gana després del menjar), i això és beneficiós per a les persones que pateixen obesitat. I el que és més important encara, una dieta pobra en fibra és causa de restrenyiment i compressió al tracte intestinal. Això s'ha relacionat amb el desenvolupament de la malaltia diverticular del còlon, hèrnia de hiat, hemorroides i venes varicoses.

La fibra soluble també és beneficiosa en el tractament de la diabetis mellitus, ja que disminueix la velocitat d'absorció dels hidrats de carboni que contenen els aliments ingerits, evitant elevacions brusques del nivell de glucosa en sang després de menjar. Aliments rics en fibra soluble presos conjuntament amb aliments que contenen sucres d'absorció ràpida redueixen la velocitat global d'absorció de sucres del menjar, i per tant permeten incloure major varietat d'aliments en la dieta del diabètic.

Els hàbits de vida saludable han d'incloure a més de la dieta, exercici físic ja que contribueix també a un major control d'aquestes malalties, pèrdua de pes i augment del consum de l'anomenat "colesterol bo” (HDL), reduint així els nivells de triglicèrids en sang. Cal destacar que la pràctica de l'exercici s'ha d'adaptar a les possibilitats de cada persona .

La intolerància als aliments

La intolerància alimentària és una reacció a un aliment que pot ocasionar símptomes desagradables. L’única manera de prevenir una reacció és suprimir l’aliment en qüestió i mantenir una adequada salut intestinal.

La intolerància als aliments, també coneguda com a sensibilitat alimentària pot ser conseqüència a una reacció adversa de l'organisme a determinats aliments. En ocasions els aliments que ens provoquen el problema són aquells que mengem més regularment, inclòs els que més ens venen de gust i tenim més ansietat per menjar.

Símptomes de la intolerància alimentària

Els símptomes de la intolerància als aliments poden ser deguts a varis factors: una deficiència enzimàtica, per exemple la intolerància a la lactosa; sensibilitat a determinats compostos químics, per exemple les amines de la xocolata i de vi rosat que poden provocar migranyes;  o a una resposta immunològica. La producció d’anticossos, també coneguts com a immunoglobulines, és una de les formes de reacció del nostre organisme contra les substàncies que l’afecten adversament. La detecció dels anticossos específics IgG pot ser de gran ajuda a l’hora d’identificar aquells aliments que l’organisme no tolera.

Els símptomes més freqüents d’una intolerància alimentària són:

·   Trastorns gastrointestinals (dolors abdominals, estrenyiment, diarrea, inflamació, gasos, síndrome del colon irritable)

·        Processos dermatològics (acne, èczema, psoriasi, erupcions, urticària, picor)

·        Trastorns psicològics (ansietat, depressió, fatiga, nàusea, hiperactivitat)

·        Molèsties respiratòries (asma, rinitis, dificultat respiratòria)

·        Molèsties neurològiques (mal de cap, migranya, marejos, vertigen)

·        Altres (artritis, fibromiàlgia, articulacions inflamades)

Intolerància alimentària i obesitat

Persones obeses que no han respost als tractaments habituals per aprimar-se, en eliminar de la dieta aquells aliments pels quals tenien una sensibilitat més alta, han experimentat pèrdues de pes. Aquests casos estan referits i comprovats científicament. És per aquesta raó que es recomana incloure la prova d’intolerància alimentaria en les exploracions clíniques habituals i abans d’establir una dieta per tractar l´obesitat.

Test d’intolerància alimentària

A partir d’una petita mostra de sang obtinguda mitjançant una punció al dit, és possible mesurar els anticossos IgG específics pels aliments en sang.

Els aliments que analitzem són:

• Cereals: blat, sèmola, gluten, avena, arròs, blat de moro, sègol
• Nous i llegums: ametlla, nou de brasil, anacards, nous de cola, cacauets, soja, cacau, mescla de llegums (llenties, mongetes...)
• Carns: vedella, pollastre, xai, porc.
• Peix: mescla de peix d’aigua dolça (salmó, truites), mescla de marisc (gamba, cranc, musclos), mescla de peix blanc
• Vegetals: bròquil, pastanaga, api, porro, mescla de pebrot (vermell, verd, groc), patata
• Fruites: poma, raïm, grosella, mescla de meló i síndria, olives, taronja i llimona, maduixes, tomates
•  Altres: llet de vaca, all, xampinyons, te, llevat, ou.

A la farmàcia Jordi Omedes ja tenim un nou blog. També ens pots trobar al facebook: farmàcia jordi omedes o al twitter: farmaciajomedes